Baixes el volum de la ràdio i apagues tota la resta.
En aquest moment tot és foscor i sospirs.
Carícies, petons, una camisa fora i un cinturó que sobra ...
Un assalta l'altre i la foscor és bella i desitjable.
Les nostres mans es busquen i es creuen entre si.
Desabotonem , busquem, trobem....trobe el que buscava
Trobe el teus mirant-me com si mai més ho tingueren que fer
Els cotxes passen i il . luminen amb els seus fars, però desapareixen.
Són ràfegues de llum que dibuixen desitjos, siluetes nues, cabells escarotats i sospirs de passió.
I més i més.....molt més
Entregar-nos rendits l´un a l´altre és l´unic que pensem.
Res ens pot distraure.
Seguim endavant, fins assolir el desitjat
Al poc temps es baixa una finesta entelada per la passió viscuda ....
Les imatges del cristalls entelats descriuen el moment que em viscut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada