Torna

Torna a la meua vall,
t´espere impacient
Tornem a aquell mirador
on tot va começar
Torne´m a mirar-nos als ulls
com aquella freda nit
Desde allí jurarem el nostre amor a la lluna

desde allí tornarà a sorgir tot el que ara creguem mort

Torna estimat....torna a mi!!

Dins d´una caixeta

Dins d´una caixeta ho he guardat tot
records,paraules,sentiments...
i alguna llàgrima que cau dels meus ulls
És una caixeta especial,
com especial vas ser tu
Tot amb tu va ser especial,
tot amb tu va tindre sentit.
Gaudirem dels moments com si fossin la primera vegada
i ens endinssarem junts al país dels somnis,
somnis que han sigut impossibles complir
Quasi no la puc tancar,
però amb força i voluntat ho aconsegueixc
Ara cal guardar-la en un lloc segur,
en un lloc on la puga veure a sovint
en el millor lloc que trobe per a ella.
Ja està, tot queda guarda´t,
tu al meu cor
i la caixeta a un calaix que mai ningú obri
Fins sempre bitxet!!

Llum a la matinada

Les sis de la matinada,
després d´una nit de rises i alegries
El cel és fosc encara,
prompte arribarà la llum del dia.
I de sobte , arriba eixa llum.
Sona el meu mòbil.
Eres tu,no t´esperava.
Converçar, això és el que necesitem,
contar allò que portem dins
Desdejunem paraules sinceres
mullades amb dolça coverça
Desde el meu llit puc inmaginar-te,
puc inmaginar allò que jo vull veure,
allò que poc a poc ens ensenyarem.
No et veig però et sent prop meua
No et sent però les teues paraules es calen al fons meu
Tornarà a sorgir eixa llum alguna matinada?

T´estime

Vaig ser jo,sols jo sóc la culpable.
Et vaig mentir,no ho vaig contar tot
i així i tot,ho vas acceptar.
Que fàcil va ser tocar el cel amb tu,
que fàcil era sentir-se bé al teu costat
que fàcil era despertar amb un somriure,
i que fàcil era dir que t´estimava.
No podia ser tan fàcil allò que vivia.
I ara....
que difícil és no veure´t,
que difícil és no tindre´t
que difícil és despertar pensant que no et veure més
que difícil és no sentir la teua veu
i que df´cil és pensar que tu també ho pensaràs.
Ara....sembla que no passen els dies,
em sembla tot fosc
i que ha acabat tot.
Sols em queda deixar-te marxar
i dir........T´estimava, si, i t´estime!!!

Final de la funció

M´acostumbrares als teus detalls,
a les teues mans sobre la meua pell
al teu somriure que creia era sincer
a les teues paraules d´amor
i a disfrutar de moments amb passió.
Canviares en mi res per tot,
despertares sensacións dormides
i sentiments ofegats per la por
Per més que ho intente
et fas present a cada instant
però......
ha acabat la funció.
Deixe´m caure el teló.

Atrapada

Princep del meus somnis,
rei del meu cor,
Esclava del teus besos
com perduda en un castell estic
atrapada em te la por
esperant que em salves d´aquest malsón

Pot ser

Pot ser no entenga res,
pot ser jo ara veja el món al revés,
pot ser no siga sols allò que jo veig,
pot ser tot siga un somni,
pot ser comença la lluita,
o pot ser acabe tot ací,
però.....pot ser algún dia puga ser!!

Anestècia per al meu cor

Plors al dormir,
plors al despertar.
Nits sense final
dies que no acaben mai
Prefereixc caure sent valenta,
a tots de vegades ens toca sofrir
Era molt car aquest somni
somni imposible d´accedir
ara cal viure el present
aquest present que crec mai avança

Somiant Desperta

Si em parles,no cal escoltar res més

Si et veig, sempre hi ha llum

Si et toque , revifen sensacións

Si et somie,que no acabe la nit

Si et pregunte , tu tens la resposta

Si et pense, m´oblide de tot

Si et busque, em perc en el teu cos

Si estic amb tu , no cal anar a cap lloc

Si em faltes, em falta l´aire

Si et tinc.......ho tinc tot!!!

 

 

Mans Entrellaçades

Els meus dits entre els teus,
i es para el temps.
Dos ànimes pegades
i deixant complir els desitjos.
Tot té el seu sabor tant particular.
I continue,
continue somiant!!

 

 

Pensaments de Nit

Vull la lluna dins del llit
fer-te la cullera a mitja nit
Fer-nos l´amor
aïllats de tot el món

Expulada al País dels Somnis

Un viatge va començar quan els ulls vaig tancar.
Remant sense parar al país dels somnis vaig arribar
Un país on tot està permès.
A la porta un donyet que em dona la benvinguda.
Prohibida l´entrada a la por ,puc llegir a un cartell
Pas endavant
Equilibristes, mags , viatgers, il·lusionistes i somiadors com jo omplin de color el país.
En l´aire es respira felicitat, tranquil·litat i amor de colors forts i vius.
Gent amb maletes plenes d´il.lució recorren els carrers d´aquell petit país.
Partícules cristlines per l´aire.
Jo, sense equipatge,comence a notar el pes d´aquelles partícules quan al meu cos s´adintren.
Gaudir, sols gaudir és en el que pense.
Tots somriuen.
La música no para.
I jo, bocabadada,recorrec cada racó d´aquell meravellós país.
De nou una porta.
De nou un cartell.....prohibit no tornar amb un somriure.
Obri els ulls.
Torne a veure la meua habitació , aquella on vaig tancar els ulls i d´on vaig eixir a aquell meravellós viatge.
Tornada a la realitat però amb un gran somriure i a esperar que de nou arribe la nit per tornar a aquell particular país