després d´una nit de rises i alegries
El cel és fosc encara,
prompte arribarà la llum del dia.
I de sobte , arriba eixa llum.
Sona el meu mòbil.
Eres tu,no t´esperava.
Converçar, això és el que necesitem,
contar allò que portem dins
Desdejunem paraules sinceres
mullades amb dolça coverça
Desde el meu llit puc inmaginar-te,
puc inmaginar allò que jo vull veure,
allò que poc a poc ens ensenyarem.
No et veig però et sent prop meua
No et sent però les teues paraules es calen al fons meu
Tornarà a sorgir eixa llum alguna matinada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada