fent de la rutina una aventura contínua
Però ara em sento obligada a desaparèixer.
No vull robar-te res
ni temps ni vida,
i amb el qual vaig arribar
és amb el que ara marxo
prefereixo callar
a confessar que em fas sentir
que et sento cada vegada que tanco els ulls
o que t'intueixo a cada minut
El meu cor crida que em tornis a cercar
el meu cap ... només demana més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada