divendres, 1 de març del 2013

Absorvida dins teua

Una habitació de blanques parets
Amb els meus cabells juga el vent
Els teus ulls llegeixen el meu cos sencer,
uns ulls plens de bogeria i perdició
Amb la teva mirada toques cada racó de mi
... quilòmetres de pell per recórrer
Comença a créixer el desig i l'excitació
T'acostes a mi i em puges sobre les teves natges
Els teus dits impacients juguen amb els botons de la meua camisa
Cors bategant a ritme accelerat és la música de fons
Pintem l'habitació de pinzellades de passió
Pròfugs petons humits,
pits durs,
llengua inquieta,
boca golosa, entretinguda
Tu sense voler parar i jo desitjant que no paris
Comencem a caminar per les estrelles
Afluent, és ja la nostra saliva, compartida
Sembres al meu cos primavera
i germinen onades de plaer i estremits sospirs de passió
Em sento com Julieta en els braços de Romeu
sota una tempesta fosca de paraules
La rosada brolla del teu front i el teu pit
Conscient, quedo dins teu, absorbida,
i moro de plaer a poc a poc
Ara, estima'mi així, no paris mai d'estimar-me.
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada