La vida em sembla eterna
no em veig capaç de tornar a ser feliç
Es va allunyar de mi com un sospir
i ara ja no crec en res
La solitud apuntala la meva nostàlgia
el silenci inmagina el seu somriure,
sento la seva veu dins meu
Aquesta eterna ansietat
m'ensorra cada matí
Sense oblit,
sense rancor
sense control de mi mateixa
Tornen a caure llàgrimes pel meu rostre
no em veig capaç de tornar a ser feliç
Es va allunyar de mi com un sospir
i ara ja no crec en res
La solitud apuntala la meva nostàlgia
el silenci inmagina el seu somriure,
sento la seva veu dins meu
Aquesta eterna ansietat
m'ensorra cada matí
Sense oblit,
sense rancor
sense control de mi mateixa
Tornen a caure llàgrimes pel meu rostre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada