La foguera de la por

SEntia la seva pell que m´ abrigava
i era el sol del matí
que una vegada més em va despertar
Era un romanç tan inesperat
que no es troba si es busca
Cada instant al seu costat
palpitava d'emoció
Entranyable el seu somriure
que em posava vermella
Vaig apostar per tu
Endeutant fins a l'última poesia
Que sense dormir cada nit escrivia
Per cremar a la foguera de la por