No vull robar-te res

Per tu vaig deixar anar la meva imaginació
fent de la rutina una aventura contínua
Però ara em sento obligada a desaparèixer.
No vull robar-te res
ni temps ni vida,
i amb el qual vaig arribar
és amb el que ara marxo
prefereixo callar
a confessar que em fas sentir
que et sento cada vegada que tanco els ulls
o que t'intueixo a cada minut
El meu cor crida que em tornis a cercar
el meu cap ... només demana més 

Sense res

Vaig arribar al món sense res
i me n'aniré sense res
excepte l'amor que he rebut
tota la resta és prestat
L'amor rebut és meu
i m'ho emportaré amb mi allà on vaja

La foguera de la por

SEntia la seva pell que m´ abrigava
i era el sol del matí
que una vegada més em va despertar
Era un romanç tan inesperat
que no es troba si es busca
Cada instant al seu costat
palpitava d'emoció
Entranyable el seu somriure
que em posava vermella
Vaig apostar per tu
Endeutant fins a l'última poesia
Que sense dormir cada nit escrivia
Per cremar a la foguera de la por

 

 

El mur de les lamentacións

El meu món,
la meva gent,
el meu orgull,
la meva vall,
la meva indecisió,
la meva por,
el meu jo mateix,
no em deixen tornar a tu.
Passos enrrere és l'únic que puc ara donar
Vaig perdre jo la batalla
ho vaig perdre tot amb la guerra de l'amor
I ara un mur entre nosaltres hi ha
i jo sola no el puc ensorrar

 

 

Somriure Fingit

Ací estic
amb un somriure fingit que em va deixar la teva partida
entre el silenci i la teva veu
com un estiu sense sol
Ací estic
sense la meitat de la meva vida
en un carreró sense sortida
Dormint amb la lluna
i despertant amb el sol
Ací estic
intentant curar la meva ferida

 

 

Dorm

Cada nit
al adormir-me
viatjo al teu llit
M´abrace a tu,
acoste el meu cos al teu
perquè em sentes molt a prop
Dorm tranquil estimat
dorm,
que jo al teu costat estaré
I en despertar,
en arribar el dia
pensa, que en unes hores
com cada nit
al teu costat tornaré!

 

 

Conjugar amor

Com un nen de primària
em vas ensenyar a conjugar els verbs
en la primera persona del plural
L´infinitiu, gerundi i participi
dia a dia estaven presents
Amb tu
no hi havia una altra manera de conjugar els verbs
A l'escriure sortien de la meva ànima ja conjugats
Ara, de la meva sols ix el passat de cada verb

 

 

X

Dues vides creuades
com una X
com la X del teu nom
Vides paral · leles,
similars,
semblants sentiments
Durs records els nostres
Cors penjant de dos fils,
com titelles de la vida
La nostra batalla
algun dia serà vençuda
La teva oïda escolta les meves paraules
paraules mai explicades
paraules que encara em fan mal
No pose cara al teu rostre
però li pose als teus ulls
una mirada de valentia
una mirada sincera

 

 

Dia de plutja

Plou ahí fora,
plouen gotes plenes d'esperança
i des de la meva finestra puc veure els carrers mullats
I aquí dins,
a la meva llibreta,
avui plouen paraules
paraules que mullen el meu interior
Benvinguda la pluja de les paraules!

 

 

Por i Covardia

Dies sense sol
dies amb la presència dels núvols
dies llargs i interminables
Fent passos perduts
i lluitant contra mi mateixa
El meu telèfon mut
buida la safata d'entrada de missatges entrants
com buida està la meva ànima
buida des de que vas marxar
Calfreds recorren pel meu cos
per la por que sento
por d'intentar-ho una altra vegada
por a mi mateixa
por a la vida sense tu
Ara, la xica rebel,
la xica valenta
s'ha convertit en adicta a la por i la covardia

 

 

Confessió de matinada

Li he confessat al meu coixí
el que a tots callo
Batecs forts,
silenci a l'habitació
i a crits de dolor l'hi ho explique tot
Vesso llàgrimes en ella
Tanco els ulls, se m'encongeix el cor
Cada parpelleig una imatge
imatges de bons moments
Queden quatre dies per el meu final
un final esperat
un final que vaig veure venir
un final per tornar a començar
A quatre dies per canviar-ho tot
A quatre dies per somriure al coixí

 

 

Perdona´m

Perdona per només haver-te donat moments d'amor
perdona per haver possat el món al revés per tu
perdona per haver-me elevat al més alt cel amb tu
perdona per haver estat ansiosa per tu
perdona per haver entès el teu sofriment per tot
perdona per viure dies inoblidables amb tu
perdona per seguir present al meu cor
perdona'm......
perdona'm per seguir estimant-te!!

 

 

Conte de fades

Em vas fer recordar el que era estimar
Em vas fer sentir sensacions ja no recordades
Ara la teva absència viu amb mi
una absència profunda, fosca i infinita
Ho donaria tot per veure't,
per sentir-te de nou
per només unes hores del teu temps
per deixar de tirar-te a faltar uns minuts
Però se que ara només queda el consol del record
el record d'haver viscut un conte de fades

 

 

Llàgrimes al meu rostre

La vida em sembla eterna
no em veig capaç de tornar a ser feliç
Es va allunyar de mi com un sospir
i ara ja no crec en res
La solitud apuntala la meva nostàlgia
el silenci inmagina el seu somriure,
sento la seva veu dins meu
Aquesta eterna ansietat
m'ensorra cada matí
Sense oblit,
sense rancor
sense control de mi mateixa
Tornen a caure llàgrimes pel meu rostre

 

 

Nova esperança

Res era possible
i tot va succeir
I ara que tot ha acabat
de nou torna a ser tot esperança.

El silenci i la soledat

Fa dies que m´ensordeixen
els crits desesperats del silenci
i la multitudinària presència de la soledat

La lluita d´un soldat

Com soldat d'una batalla em sento
lluitant contra records i sentiments
No hi haurà ferida greu al meu cos
que em faci abandonar aquesta guerra
Res ni ningú aturarà la meva lluita

El Final

Una habitació d'hotel,
i tu i jo acompanyats,
acompanyats per l'amor, la passió i les ganes
les ganes infinites d'estimar
Dos bojos que no sabien de regles
Tota una nit per davant
una nit que no voliem que acabés
una nit que ens va portar
al final més absolut

Sense sortida

Ell i jo,
dos bojos que vam viure una aventura castigada
com un laberint, sense sortida
Ell i jo,
saciant una prohibida passió
una passió que alimentàvem amb el nostre amor
Ell i jo,
dos bojos que tenien clar que això era una bogeria
Però la nostra carn es cridava a crits
Ell i jo,
dos bojos enamorats que ara
pateixen de dolor
Ell i jo,
separats i allunyats per sempre
patint pel nostre amor

 

 

Pou d´amor

De nou aquesta nit,
entre aquestes quatre parets
pronunciaré el teu nom
Sense tu em costa respirar
Però sé que a mi no tornaràs
És tanta la llunyania que sento
és tanta la soledat que tinc
que no veig la manera de sortir d'aquí
d'aquest pou
seguisc sense veure la llum

 

 

Amor presoner

Entre nosaltres,
va nàixer un amor condemnat al fracàs,
un amor que ara és presoner de la distància
Un amor que ha deixat ferides
ferides que sagnen de dolor
Si ho hagués sabut,
qua açò acabaria
t´hauria estimat molt més

 

 

Amb por

Despullada,
amb fred al cos
em sent despullada
Tremolo,
tremolo de por,
sense els teus petons
sense les teves carícies
sense les teves paraules d'amor

 

 

Tensió sexual

Entre la gent ens veiem
i bufones mirades ens regalem
mirades que només tu i jo entenem
Amics,
fingim ser amics
i els dos sabem que volem alguna cosa més.
Amics,
tots creuen que som amics
Vull abraçar-te
m´abelleix besar-te,
i no deixar-te
Per moments
creix entre nosaltres
una tensió sexual no resolta

 

 

 

 

Resignació solitaria

Abandonar,
rendir-me és l'únic que em queda
res queda de les meues il · lusions
res queda del que havia somiat
la pluja ho ha arrossegat tot amb el seu pas.
Ja no em queden forces
per lluitar per res
Resignació és el que sento
Desbordada per la meva constant lluita
Una lluita a distància
una lluita perduda,
com perduda està la batalla

 

 

Somriure compartit

Somriure deixarà de ser un luxe
quan et tinga al meu costat
Tornaran els somriures al meu rostre
quan en el teu no hi falten
I junts riurem de tot el món
riurem al dolor que ara sentim
riurem,
i no caldran paraules
per dir-nos el que ara callem

 

 

El silenci

Estava dormit i no et vaig sentir
Vaig despertar, no estaves
Vaig pronunciar el teu nom,
i em va contestar el silenci
vaig tornar a cridar,

i el silenci va respondre de nou
Et vaig buscar i no et vaig trobar,
em vaig desesperar
La teva absència em va doldre
Ací, el teu record va començar
i des d'aquell dia
quan pronuncie el teu nom
només respon ell
el que cada dia dorm amb mi .....
el silenci

 

 

Riure

Riu-te de la nit,
del dia, de la lluna,
riu-te dels carrers
de la gent
riu-te d'aquesta maldestre
noia que et vol,
però quan jo òbric
els ulls i els tanque,
quan intento veure't
nega´m el pa, l'aire,
la llum, la primavera,
nega-ho tot
però no em neguis el teu riure
no em neguis tenir-te a tu

 

 

Empremtes al meu cos

Els teus petons

van tancar la meva boca,
els teves ulls

van fer que mai altres mirara
i les teves mans,

empremtes en el meu cos van deixar

Un dia de plutja

Avui, dia de pluja
un dia gris, humit i fred
em venen al cap records
records plens de colors
records que no puc oblidar
records que no es poden escriure
perquè només per a mi els vull guardar

Absorvida dins teua

Una habitació de blanques parets
Amb els meus cabells juga el vent
Els teus ulls llegeixen el meu cos sencer,
uns ulls plens de bogeria i perdició
Amb la teva mirada toques cada racó de mi
... quilòmetres de pell per recórrer
Comença a créixer el desig i l'excitació
T'acostes a mi i em puges sobre les teves natges
Els teus dits impacients juguen amb els botons de la meua camisa
Cors bategant a ritme accelerat és la música de fons
Pintem l'habitació de pinzellades de passió
Pròfugs petons humits,
pits durs,
llengua inquieta,
boca golosa, entretinguda
Tu sense voler parar i jo desitjant que no paris
Comencem a caminar per les estrelles
Afluent, és ja la nostra saliva, compartida
Sembres al meu cos primavera
i germinen onades de plaer i estremits sospirs de passió
Em sento com Julieta en els braços de Romeu
sota una tempesta fosca de paraules
La rosada brolla del teu front i el teu pit
Conscient, quedo dins teu, absorbida,
i moro de plaer a poc a poc
Ara, estima'mi així, no paris mai d'estimar-me.

 

 

 

Tinta compartida

Aquesta nit

la meua ploma ha fet l´amor amb un full en blanc
d´aquesta unió

naixeran meravellosos versos

Amb por

Amb por,
amb por de caure,
amb por a expressar allò que porte dins
amb por de trobar un culpable
amb por d'haver de demanar-me perdó
per sentir-me jo la culpable
Respire, respire profund
ja no importa res més
només respirar necessite
La por ha de començar a desaparèixer
la confusió segueix plena d'espines
però aviat arribarà el dia que tot el mal desapareixerà

 

 

Realitat oblidada

Era una nit freda
com freda era la soledat que sentia
Una copa a la taula,
la llar encesa
Un silenci es lliscava per aquella habitació.
El seu ulls em cridaven
El seu cos pregava al meu
La seva boca moria de set per la meva
Les seves mans a mi volien arribar
Va recórrer tot el meu cos
carícies i més carícies
Ningú ens deia on ens haviem de besar
Dues ànimes enganxades, quietes i amb ganes
deixant que la pell complira els seus desitjos
Va fer que arranqués de mi la ràbia acumulada
Em xiuxiuejava a cau d'orella.
Els seus ulls desprenien espurnes de passió
i em demanaven que em deixés portar.
Per moments, vam inventar el nostre propi món.
Un món ple d'estrelles lluents,
un món que va fer oblidara la relidad,
una realitat que poc després va arribar de nou

 

 

En somnis

Fa olor a amor
fa olor a passió
Cada matí al depertar al teu costat
callats ens mirem
més units que mai
... apartats del món
En aquest llit,
un llit construït de moments inborrables
moments que no vull acaben mai
sempre al teu costat,
sempre a prop teu vull estar
Els meus somnis t'han llevat la roba
en somnis he passat pel teu cos
aquesta nit he sigut la teva princesa
ara, ja desperta
complesc els meus somnis

 

 

Tonar a començar

No vull escoltar
no vull entrar en raó
Tot i no voler-me
et dec perdonar
Mal no m'has fet
Avui he conegut la realitat
l'he pogut contemplar a l'alba
Impossible de descriure el món sense tu
impossible, però real
Ara els meus ulls parlen
parlen de tornar a començar
començar de nou

 

 

Lllit d´amor

Avui he somiat
he somiat amb un àngel
i m'ha dit
pensa lliurement
i pel que vulgues lluita i se pacient
... celebra la vida
segon a segon
i tots els dies
no deixis que caiguen teus somnis
que la il · lusió s'apodere de tu
que la innocència sobreïsca abans que res
no ploris
ni una llàgrima més
ENAMORA'T
deixa't enamorar i la vida et somriurà
conjuga el verb estimar
i un llit d'amor construiràs
un llit on cada nit dormiràs
i cada matí despertaràs

 

 

S´acaben les lletres

Aquestes humils lletres,
les que estan arrancant de mi tot
S'acaben les lletres,
s'acaben les esperances de tot
Avui he tornat a respirar profund
Ha tornat a bategar el meu cor a un ritme gairebé normal
S'ha acabat, ja no hi ha més
Ha acabat tot
ha acabat el molestar
ha acabat el patir
S´han acabat les meves paraules

Com espasa clavada

Vas lligar la meva pell a la teua pell
i la meua boca a la teva boca
Ara presa entre les xarxes d'un poema estic
Vas ensenyar a la meva ànima a dependre de tu
vas clavar la teva ment dins la meva

com una espasa en una roca
Ets tu,
qui em pot ajudar
ets tu,
qui no em pot deixar sola
ets tu, només tu!

 

 

En busca de l´amor

Amb ganes de trobar l'amor,
un amor que faça aixecar la meva mirada
un amor que m'estimi cada dia
un amor que no pregunte pel passat
un amor que no tingui pressa
un amor que es deixe voler
un amor que allà on estiga seguisca sent el meu amor
un amor que cada nit em busque en somnis
i faça que no senta por,
aquesta por a trobar l'amor

 

 

Amor en Penombra

No em cal respirar,
perquè respiro el teu aire
no necessite somiar,
perquè tu ets el meu somni,
no cal parlar,

perquè les meves paraules et pertanyen,
no necessite viure,
perquè el teu amor és la meva vida.
Amor en penombra
amor d'ahir, d'avui, de demà
de sempre.
Amor a les fosques que res il · lumina
amor .... amb l'amor em quede

 

 

Buida

Un llibre sense paraules no és un llibre
Un amor sense recompensa no és amor
Visc sense paraules,
visc alimentant l'esperança que tornes a mi
Un buit, un dolor que mai cessa
Viure sense tu no és viure.
Escrivim junts una història al nostre llibre??

Encadenada al teu amor

Jo de tu ho vull tot
Tu de mi, sembla no vols res
Però jo segueixo pensant
que el teu amor em fa falta
Ara em falta tot,

tot el que em donava calma ara ja no està
Em fa mal més deixar-te a tu que el pitjor càstig
Fugir no puc,
perquè encara que no hagi cadenes
meu cor esta encadenat a la presó del teu amor

 

 

El camí que em porte a tu

Mantinc l'esperança de tu
perquè no crec en l'adéu
perquè no vull que el nostre amor sigui sol record
Mantinc la il · lusió de sentir-te
de veure't, d'abraçar-
perquè vaig nàixer per estimar-te
Mantinc l'esperança de la teua tornada
perquè visc per tu
perquè visc pensant que en realitat mai has marxat
i si vas marxar.......jo tornaré per tu!!!

 

 

No em mires als ulls

No em mires si no em vols parlar
no deixis que els teus ulls verds vegi
perquè en ells veig el que la teva ànima em diu
ulls dolços i propers
amb llum pròpia brillen en la foscor
amb llum pròpia donen vida als meus
ulls que enlluernen
ulls que inspiren pau, felicitat i alegria
ulls que fan que em perdi en la teva mirada

 

 

El nostre secret

Et vaig a contar un secret a cau d'orella
un secret que serà sols dels dos,
sols teu i meu
Escolta ....
Llàgrimes vesso per la teva absència
por tinc de perdre tot el viscut
desitjo tornar als teus braços
ofegada en els meus records
xiuxiuejar les meves paraules necessito
oblidar no vull, oblidar no puc

 

 

Compartim junts

Existeixes .... doncs vas nàixer perquè jo t'estimara
respires ... doncs així sé que jo també respire,
somies .... doncs així fabriques els meus somnis,
mires ... doncs de les teues mirades visc,
parles ... doncs la teva veu és el meu aliment
calles ... doncs amb el teu silenci m'emociono
i ara,
Compartim la teua existència,la teua respiració,els teus somnis,

les teues mirades,les teues paraules i els teus silencis???

 

 

Sentir

Sentir.......
sentir que la teua mà és la meua carícia,
sentir que el teu somni és el meu desig,
sentir que la teua mirada és el meu descans,
sentir que el teu nom és la meva cançó,
sentir que la teua boca és el meu refugi,
sentir que la teua ànima és el meu regal.
Sentir que existeixes ...
Sentir que visc per estimar-te.

Torna

Torna a la meua vall,
t´espere impacient
Tornem a aquell mirador
on tot va começar
Torne´m a mirar-nos als ulls
com aquella freda nit
Desde allí jurarem el nostre amor a la lluna

desde allí tornarà a sorgir tot el que ara creguem mort

Torna estimat....torna a mi!!

Dins d´una caixeta

Dins d´una caixeta ho he guardat tot
records,paraules,sentiments...
i alguna llàgrima que cau dels meus ulls
És una caixeta especial,
com especial vas ser tu
Tot amb tu va ser especial,
tot amb tu va tindre sentit.
Gaudirem dels moments com si fossin la primera vegada
i ens endinssarem junts al país dels somnis,
somnis que han sigut impossibles complir
Quasi no la puc tancar,
però amb força i voluntat ho aconsegueixc
Ara cal guardar-la en un lloc segur,
en un lloc on la puga veure a sovint
en el millor lloc que trobe per a ella.
Ja està, tot queda guarda´t,
tu al meu cor
i la caixeta a un calaix que mai ningú obri
Fins sempre bitxet!!

Llum a la matinada

Les sis de la matinada,
després d´una nit de rises i alegries
El cel és fosc encara,
prompte arribarà la llum del dia.
I de sobte , arriba eixa llum.
Sona el meu mòbil.
Eres tu,no t´esperava.
Converçar, això és el que necesitem,
contar allò que portem dins
Desdejunem paraules sinceres
mullades amb dolça coverça
Desde el meu llit puc inmaginar-te,
puc inmaginar allò que jo vull veure,
allò que poc a poc ens ensenyarem.
No et veig però et sent prop meua
No et sent però les teues paraules es calen al fons meu
Tornarà a sorgir eixa llum alguna matinada?